La Universitat Lliure la Rimaia va inaugura ahir l'exposició "La lluita s'enganxa: enganxines polítiques des dels anys 80". L'exposició forma part d'una colecció privada i compta amb la col·laboració del centre social La Rimaia.
L'exposició té com a objectiu presentar l'evolució de les enganxines polítiques com a element reivindicatiu que encara té cabuda en els nostres dies i que continua sent utilitzat com a instrument de propaganda política. A la mostra se'ns presenten ordenades per temàtiques que passen per diferents temàtiques com ara la independència, l'alliberament de presos, el gènere o l'anarquisme i l'autogestió.
"La lluita s'enganxa" podrà ser visitada fins el proper divendres 16 de març i només estarà oberta per tres dies fins a les 22:00h.
Universitat lliure la Rimaia
Calendari d'activitats de la Rimaia
dimecres, 14 de març del 2012
dilluns, 12 de març del 2012
El Centre Cívic Matas i Ramis inaugura l'exposició "Íntim"
 |
| Els assitents a la inauguració comentant les obres de la mostra |
L'exposició "Íntim" dels pintors catalans Lídia Sainz i Josep Cortés ha quedat inaugurada aquesta mateixa tarda al Centre Cívic Matas i Ramis d'Horta-Guinardó davant l'expectació d'una vintena de persones. Els artistes han presentat una col·lecció de pintures i collage que estarà oberta al públic fins el proper 24 de març.
La mostra compta amb un total de 13 obres de tots dos artistes. "Amb aquesta exposició volem expressar els diferents estats de la matèria que són a la natura i a l'esperit, per poder arribar a transformar la realitat canviant, sigui en forma d'al·legoria o d'abstracció", afirmen.
La col·lecció està formada per obres molt diverses, des de quadres que rememoren el dia de la mort de Jonh Lenon fins a homenatges pictòrics que recorden a les víctimes catalanes del camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen. "Cada quadre té la seva història, però el conjunt vol mostrar els nostres pensaments més íntims, per això es diu així l'exposició", confessa un dels autors, Josep Cortés.
 |
| Quadre sobre el dia de la mort de Lenon |
 |
| Homentage a les víctimes catalanes de Mauthausen |
Els assistents a la inauguració d'aquesta tarda han quedat molt sorpresos i satisfets amb l'exposició, tot i que alguns han afirmat que "no entenem gaire el significat de les obres". Aquesta és la primera vegada que el públic pot gaudir d'aquest recull de quadres.
diumenge, 11 de març del 2012
Can Felipa comença un taller d'intrusisme visual emmarcat en l'exposició "Àmbits d'intrusió"
 |
| Entrada a l'exposició /Maria Corrales |
Jorge Luis Marzo (antropòleg, Historiador de l’Art i professor a l’escola Elisava/UPF) va començar aquest dissabte el taller d’intrusisme visual a Can Felipa. L’objectiu d’aquesta pràctica és el de concebre i produir art fora de l’espai codificat que suposen les galeries. És a dir, una reflexió sobre com l’espai ens afecta a l’hora de consumir art. Les sessions es duran a terme els dissabtes 10, 17 i 24 de març d’11 a les 14h al centre cívic.
Aquest taller s’emmarca dins de l’exposició “Àmbits d’intrusió” la qual també pretén reflexionar sobre com l’art i les imatges (o el poder) s’endinsen en les nostres vides repercutint-nos socialment. Set artistes conformen la mostra sota un mateix tema, però amb objectius i enfocaments diferents.
 |
| Part de l'exposició a través d'elements audiovisuals per Raquel Friera /Maria Corrales |
Raquel Friera pretén “explorar els mecanismes de poder que controlen i articulen l’experiència” sobretot a través els dispositius. Cristina Garrido se centra en la producció de mercaderies i en com el capitalisme atorga valor afegit als objectes. Núria Güell està interessada en “detectar els abusos permesos per la legalitat establerta”. Aquesta llista la completen Carlota Polo, Antònia del Río i Leonor SerranoRivas.
El comissariat ha estat dut a terme per Álvaro de los Ángeles i es podrà visitar fins el 31 de març.
Can Felipa
Bloc de Jorge Luis Marzo
dissabte, 10 de març del 2012
El Centre Cívic de Sant Andreu acull una exposició fotogràfica sobre homosexualitat i la transsexualitat
El Grup d’Amics Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals ha reunit les fotografies guanyadores del VIIè concurs fotogràfic GAG-LGTB per exposar-les al Centre Cívic de Sant Andreu.
L’exposició fa un intent per conscienciar a la població sobre la problemàtica que pateixen aquestes persones dins la societat. A més, a través de desciure les diferents postures i instants és pretén acostar l’espectador a la realitat de la comunitat i aconseguir una normalització dins la societat.
 |
| Manifestant a favor de la resistència transsexual /Maria Corrales |
L’exposició fa un intent per conscienciar a la població sobre la problemàtica que pateixen aquestes persones dins la societat. A més, a través de desciure les diferents postures i instants és pretén acostar l’espectador a la realitat de la comunitat i aconseguir una normalització dins la societat.
 |
| Lesbiana defensant la compatibilitat amb el cristianisme/ Maria Corrales |
La fotografia premiada de l’edició va ser la de A DOS PASOS DE MI REALIDAD d’Alejandro Pérez que encapçala el cartell de l’exposició. La mostra es podrà visitar fins al 29 de març.
 |
| Cartell de l'exposició amb la fotografia guanyadora del concurs |
divendres, 9 de març del 2012
El Centre Cívic Parc Sandaru inaugura l'exposició sobre gènere Luna Llena
El Centre Cívic Parc Sandaru va inaugurar ahir l'exposició d'Art Contemporani Luna Llena sobre tamàtica de gènere coincidint amb el dia de la dona treballadora. L'exposició va a càrrec dels autors Florencia Aliberti, Jesús Pedro Pacheco Mariscal, Susana Alonso i Kilomba els quals intenten buscar una reflexió sobre els estereotips que rodegen el gènere.
La inauguració és va dur a terme ahir a les 8 de la tarda i va comptar amb la música del Dj Travel Cook que complementava la seva actuació amb projeccions vàries també sobre la problemàtica de gènere. Tot aquest conjunt d'arts i l'exposició en concret pretenen anar més enllà dels clixés atribuïts a la dona i traspassar els límits preconcebuts.
 |
| Obra de Kilomba exposada a Luna Llena /Maria Corrales |
La inauguració és va dur a terme ahir a les 8 de la tarda i va comptar amb la música del Dj Travel Cook que complementava la seva actuació amb projeccions vàries també sobre la problemàtica de gènere. Tot aquest conjunt d'arts i l'exposició en concret pretenen anar més enllà dels clixés atribuïts a la dona i traspassar els límits preconcebuts.
 |
| Obra de Florencia Aliberti exposada a Luna Llena /Maria Corrales |
Les diferents tècniques utlitzades per a aquesta funció van des del collage fins al dibuix tradicional, però totes pretenen fer arribar un missatge sota un tema comú. Durant aquests dies s'han engegat diversos espais relacionats amb la temàtica de gènere per commemorar el 8 de març com la que s'inaugura avui al Centre Cívic La Farinera (el Clot). L'exposició Luna Llena es podrà visitar fins al 29 de març.
 |
| Obra de Susana Alonso exposada a Luna Llena /Maria Corrales |
dijous, 8 de març del 2012
Jorge Luis Marzo: “Som cecs perque veiem imatges”
Jorge Luis Marzo (Barcelona, 1964) és historiador de l’art i antropòleg,
curador d’exposicions, escriptor i professor de l’Escola Elisava/Universitat
Pompeu Fabra de Barcelona. A més a més, és autor de llibres com ¿Puedo hablarle con libertad,excelencia? Arte y poder en España des de 1950 (2010), Art modern i Franquisme, Fotografía y activismo social(2006), o, Planeta Kurtz (2002). Actualment
es troba fent un taller d’Intrusisme visual a Can Felipa en relació amb l’exposició
Àmbits d’intrusió que presenta el
centre cívic.
Com ens afecten les
imatges?
Les imatges són a tot arreu, de fet, som cecs per que
veiem imatges. Abans les imatges eren un reflex de la realitat, actualment, la
realitat es constitueix només a través d’imatges.
El problema és la imatge artística. L’obra
d’art no és res més que explorar l’entorn que tens per revelar la relació
secreta de les coses. Això només es pot fer a través de la imaginació, no de la
fantasia. I la imaginació és conflictual; has de revelar el que precisament les
imatges no et deixen veure. Però, la majoria de la gent reconeix l’art en unes
claus ridícules. Als nens els ensenyen a ser sensibles, i, en realitat, l’artisticitat
recau en l’entorn; qualsevol cosa que tu posis en un context artístic
esdevindrà art.
Així doncs, l’espai ens delimita?
Si t’hi fixes, als museus, la gent
adopta tot un comportament institucional i actua com a l’església. Això neix al
s.XIX les galeries aristocràtiques van veure’s afectades per la revolució i els
museus de cop i volta van obrir les seves portes a tota la ciutadania,
convertint-los en el seu temple. Les elits ho fan perque la gent “aprengui”.
Aprengui a que? A comportar-se apropiadament davant de l’obra d’art. Per tant, el
que fan els museus és disciplinar l’espectador a l’hora de consumir art. Davant
d’una obra tu intentes identificar el per què és tan bo, però la gent no ho sap;
li diuen que interpreti ella, i, per tant, es desmotiven perque no tenen cap
criteri d’interpretació. Per això només un 8% dels espanyols van als museus, i,
precisament un 8% dels espanyols són els que es dediquen a l’art i la cultura.
Per tant, qui va als museus?
De qui és culpa?
Jo no sóc dels que penso que qui no
entén l’art contemporani és “gilipolles”. El que crec que s’ha disciplinat molt
a la gent a l’hora de consumir material artístic i que no poden entendre una
altra sensibilitat artística que no vingui autoritzada i tutoritzada pels
experts.
Què es pot fer, doncs?
No podem esperar que la gent vingui
als museus. La pregunta és, com puc fer que la gent pugui retrobar-se amb
sentiments, actituds prèvies, al fet de pensar que només es pot consumir art en
un espai codificat? Com puc aconseguir reaccions diferents? Doncs sortint! Infiltrant-nos
a la premsa, la radio, la televisió, sortint al carrer; a l’espai públic. Infiltrats
en uns codis que no són els naturals de l’art serem capaços de provocar
determinades reaccions. Un exemple és el que va fer Orson Wells amb La guerra dels móns.
S’està fent actualment això?
Sí, un exemple és un artista
valencià que m’encanta. A l’any 82, ell es va vestir de captaire, es va amagar
la cama com si no en tingués, i es va omplir el forat amb una pota de pernil
amb el mitjó i la sabata. Quan es va posar a demanar diners la gent no li feia
ni cas. Es va posar a cridar fort, i, “ni puto cas”. De cop i volta es treu la
cama, treu un ganivet i comença a agafar-se trossos de la cama. Un guàrdia civil
es va desmaiar. Això ho feia al teatre i tothom reia.
El taller el volem conduir així,
intentant aproximar-nos a experiències artístiques no codificades des d’un punt
de vista espais.
dimecres, 7 de març del 2012
"Veure els teus quadres penjats ja és una satisfacció"
 |
| Les il·lustracions infantils, una de les seves passions |
Han passat ja 9 anys des de la seva primera exposició. Ara, més de 12 contemplen la carrera pictòrica de la Teresa Blasco. Il·lustradora i dissenyadora gràfica, dibuixa perquè és el que més li agrada. La seva obra recull pintures de viatges, il·lustracions infantils i, ara, és el torn de les cançons i les dones a la seva última mostra al Centre Cívic Vil·la Florida.
Quina explicació té el títol “Cansiones para
una dama”?
Tot ve d’una cançó de l’Albert Pla. Em
vaig inspirar en una de les seves lletres que exactament diu “cansiones”. I per
una dama, perquè totes les il·lustracions són un homenatge a la figura de la
dona.
És la primera vegada que la música inspira una exposició d’obres teves?
Sí, és la primera vegada. Tot va
sorgir d’un projecte comú amb uns amics, que vam decidir fer aquesta exposició
des de tres disciplines diferents: il·lustració, tèxtil i instruments inspirats
en aquestes cançons. Va ser una gran experiència.
A mi sempre m’ha agradat molt
treballar amb música i creia que els cantautors podien aportar-me molt pel fet
que les seves lletres sempre tenen un missatge especial. Pel que fa els autors,
els he escollit per admiració, algun record relacionat amb una cançó seva...
res d’especial.
A
part d’il·lustradora també ets dissenyadora gràfica. Fins a quin punt
t’influeix això en les teves pintures?
Malgrat que
les dues feines són molt diferents, els conceptes estan molt lligats. Està clar
que per fer les meves il·lustracions tinc molt en compte els recursos a nivell
de composició, d’equilibri i estètica.
Al teu web hem vist que també tens il·lustracions infantils i de viatges. Te’n quedes amb alguna en particular?
Cada temàtica té la seva història.
Personalment la il·lustració infantil m’encanta, perquè s’hi poden amagar molts
missatges i mostrar un món (el dels nens) que és a vegades més maco que el
real.
Creus
que la feina de l’Ajuntament a nivell de promoció de les exposicions és
suficient? Es pot fer més pels artistes menys coneguts?
Crec que els Centres Cívics fan una
molt bona feina, fenomenal a l’hora de lligar moltes disciplines en un únic
espai. Per part de l’Ajuntament no sabria dir-te, amb la situació econòmica que
hi ha avui dia no crec que puguin aportar més recursos.
Ets
sents reconeguda per la teva feina o aspires a tenir el reconeixement de les
exposicions més mediàtiques?
No m’ho plantejo, quan pinto ho faig
per gust i sense pensar en les exposicions en sí. També és veritat, però, que a
partir d’aquestes he tingut algun tipus d’encàrrec i he fet molts contactes. A
nivell personal, veure els teus quadres penjats ja ha de ser una gran
satisfacció.
Internet
és la teva millor plataforma a l’hora de promocionar-te entre els teus
seguidors o prefereixes altres mètodes?
Tinc la meva pàgina web, però no estic
immersa en el món de les xarxes socials, em fa una mica de “mandra”. Personalment,
em funciona molt bé el boca a boca entre amics, contactes... em decanto per
aquest tipus de propaganda.
Centre Cívic Vil·la Florida
Albert Pla
Javier Krahe
Centre Cívic Vil·la Florida
Albert Pla
Javier Krahe
Subscriure's a:
Missatges (Atom)