dimarts, 28 de febrer de 2012

"La feina que fan Centres Cívics com el Guinardó és molt important""

Perfil de Bellés al seu lloc web
Fa dos anys que l'Albert Bellés va iniciar un camí de no retorn i es va endinsar en les profunditats de l'univers pictòric. Aquest badaloní de 29 anys, en només 24 mesos, ha vist com les seves obres eren exposades en més de 9 exhibicions, una bona xifra pel moment actual. Parlem amb ell una estona per entendre millor el significat de la seva obra més actual i per conèixer la seva opinió sobre l'art de menys renom.

- Per què “Creacions del món hermètic”?

El concepte "món hermètic" ve de les creences filosòfiques i religioses d'un dels pares de l'Alquímia, Hermes Trimegisto, que ens explica com és de difícil endinsar-se en les qualitats reals de les coses. Un món que sabem que existeix però que no veiem, un món interior tan humà com natural.

- A la teva exposició hem vist animals, cares intrigants, poemes, paisatges del més estil oníric... Podem ajuntar tot això en un concepte únic? Què volies expressar?

Cada pintura té una història, una tècnica i un concepte personal diferent. Però totes van en la mateixa direcció, que és mostrar la meva percepció de les coses. No et pots quedar només amb allò que veus. 

- Què té aquesta exposició d’especial que no puguem veure en altres obres d’Albert Bellés?

Porto dos anys en actiu en el món de la pintura i aquesta exposició és, simplement, una mostra de tot aquest temps de treball.


- Creus que l’Ajuntament fa prou per promocionar artistes com tu que exposeu als Centres Cívics de la ciutat?

No ho sé, és un tema que desconec, però crec que les persones que hi treballen fan el que poden amb els recursos que tenen. Personalment em vaig quedar molt sorprès de l'organització del “Stripart” que es va fer el centre Guinardó aquest estiu.

- Què es podria fer per millorar la difusió i posar-vos a l’alçada de grans centres cultura com el CCCB, per exemple?

Hi ha centres, com el CCCB, que gràcies a una inversió més alta i la situació geogràfica (està al costat del MACBA) ho tenen més fàcil per promocionar-se. Però crec, com he dit abans, que la feina que fan centres com el Guinardó és molt important.

- Hi ha alguna raó que expliqui el perquè alguns artistes celebren inauguracions especials per obrir al públic les seves exposicions i d’altres no? No creus que això millora la “posada en escena”?

Cada artista és diferent. Normalment intento fer inauguració, però hi ha llocs on no cal fer-ne. S’han de tenir molts factors en compte ja que avui dia els mitjans digitals han facilitat la promoció de l'artista en l’apartat publicitari i l’econòmic. Per la meva experiència, ha anat més gent a les meves exposicions gràcies a Internet que no pas per les inauguracions.


dissabte, 25 de febrer de 2012

“Els rols i la mare que els va parir”, un crit contra els prejudicis socials sexistes

Amb l'eslògan “rols que ens etiqueten... rols que ens discriminen” el Grup 3-D va inaugurar ahir al centre cívic Casinet d'Hostafrancs un muntatge que busca la reflexió individual de l'espectador. La mostra masculina i femenina, el gran quadre, es podrà veure al passadís d'entrada del recinte fins l'11 de març. L'obertura es va completar amb una breu performance i posterior explicació realitzada per les mateixes autores de l'obra.

Anna Bafalluy, Anna López i Montse J.Sorribes, les artistes, han dissenyat l'escultura amb l'objectiu de denunciar el pes dels rols socials i culturals. Han recopilat un conjunt de frases fetes que tothom ha sentit alguna vegada a la vida i les han plasmat en forma de bafarades que surten de dues figures gegants, com si es tractés d'un còmic.

Per exemple, al noi se li associa duresa i masculinitat, personalitat i caràcter. En canvi, per a la noia es pressuposa fragilitat, submissió i preocupació per l'aparença física. Segons afirmen les components del Grup 3-D, si els nens i nenes compleixen aquesta conducta seran feliços i triomfaran a la vida. És a dir, l'educació, el pes de la tradició, limita la llibertat de cadascú.

Les dues figures del gran quadre (una vitrina) són de fusta i estan pintades: blau pel nen i rosa per la nena emfatitzant així altre dels tòpics. A darrere se'ls projecta una ombra que simbolitza el gruix de la pressió social que els condemnarà de per vida.

Com afirma la mateixa explicació de les participants del Col·lectiu d'Artistes de Sants: “les persones que han volgut sortir del seu rol han hagut de lluitar, amb molt de coratge, per trencar el motlle en què han estat etiquetades per la societat i que se'ns posa quan naixem”.



dijous, 23 de febrer de 2012

"Creacions del món hermètic", nova exposició al Centre Cívic Guinardó

L'exposició de pintura "Creacions del món hermètic" ha estat oberta al públic aquesta tarda al Centre Cívic de Guinardó, on no s'hi ha celebrat cap inauguració especial tot i la visita d'una quinzena de persones. Les obres del pintor badaloní Albert Bellés estaran exposades fins el proper dia 6 de març.

La mostra està instal·lada a la Sala Jaume Valor, una habitació rectangular amb dues columnes al centre on s'hi troben penjats dos dels quadres de l'exhibició pictòrica, que compta amb un total de 15 pintures.

Algunes de les pintures més destacades de l'exposició


Aquesta és la segona vegada que Bellés presenta aquesta col·lecció de pintures en una exposició pública, ja que la primera vegada va ser el passat mes d'abril a La casa del Poble de Blanes.



dimarts, 21 de febrer de 2012

Montse Ortega presenta “Murs amb valor afegit” al centre cívic Cotxeres Borrell

Avui s'ha inaugurat l'exposició sobre fotografies analògiques, digitals i collage al centre cívic Cotxeres Borrell de l'Eixample, prop del Paral·lel. La breu mostra de l'alumna de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IFEC), Montse Ortega, es podrà visitar fins el dissabte 3 de març.

L'espai habilitat, just a l'entrada del centre cívic, està clarament fragmentat en dues parts. Podríem assegurar que l'organització divideix el conjunt entre imaginació etèria i realitat actual. Convida a la reflexió.

La part esquerra, àmplia i oberta, conté quadres amb fotografies, impreses en teles, de murs amb quadres més petits on s'hi observen cares superposades. Aquestes merament suggereixen un mig somriure. També hi ha llenços amb dos nivells d'imatges de maons.
Cel i parets. Rostres amagats potser rere les parets.


Per altra banda, la part dreta, que s'amaga rere un envà gruixut, està formada per una paret amb fotografies de vistes de Barcelona. Les diferents perspectives, totes agafats des del cel i protagonitzades per masses d'edificis, es presenten sota la següent frase, en català i castellà, d'un autor força conegut:

L'infern dels vius no és una cosa que serà, n'hi ha un, és aquell que hi és ja aquí, l'infern que habitem tots els dies, que formem estant junts. Dues maneres n'hi ha de no patir-lo. La primera és fàcil per a molts: acceptar l'infern i tornar-se'n part fins el punt de no veure'l més. La segona és perillosa i exigeix atenció i aprenentatge continus: buscar i saber conèixer qui i què, enmig de l'infern, no és infern, i fer-lo durar i donar-li espai.

Les ciutats invisibles, Italo Calvino

Barcelona com es veu. La pregunta és: com la veiem cadascú de nosaltres?


Amb aquest recorregut, Montse Ortega denuncia l'oblit, la invisibilitat i la buidor dels edificis de la ciutat que s'erigeixen i desapareixen sense pensar en el seu valor. Per això, proposa l'experiència d'acolorir les parets amb “Murs amb valor afegit” i reivindica el graffit com a forma qüoditiana d'expressió urbana.


 

divendres, 17 de febrer de 2012

“Proyecciones del Pulso” exposa escultura en moviment al Convent de Sant Agustí

Els diferents artistes que col·laboren al grup Proyecciones del Pulso mostren la seva col·lecció d'escultura en moviment Barquitos al Centre Cívic Convent de Sant Agustí a Ciutat Vella. L'exposició es va inaugurar ahir al vespre i es podrà veure fins l'11 de març.

L'obra va començar el 17 de setembre de 2011 quan es van deixar anar 119 petits vaixells de fusta al llac del parc de la Ciutadella, on es troba l'escultura el Desconsol de Josep Llimona. Els autors d'aquests són exactament 100 dibuixants convidats de diferents països del món entre els quals hi trobem França, Argentina, Estats Units, Brasil, Perú, Portugal, Uruguai, Espanya, Rússia o Japó.

Els vaixells fan dos pams de llargada aproximadament; d'aquests vehicles s'alça una vela quadrada que conté els dibuixos de cada artista. El títol de l'obra sumat al nom del col·lectiu d'artistes és l'explicació del que succeeix amb els objectes quan es deixen anar a l'aigua: la gent els impulsa i aquests tracen línies indefinides que culminen amb la decisió del vent.

Al Centre Cívic Sant Agustí no només s'hi poden trobar exposats els vaixells sinó que també hi ha una projecció audiovisual del moment quan es van deixar anar al llac aquestes joguines de fusta.

El grup d'il·lustradors, fotògrafs i realitzadors de vídeo contemporanis que conforma "Proyecciones del pulso" es dedica a idear, crear i realitzar breus intervencions visuals a la via pública basant-se en una proposta temàtica concreta. A partir d'aquesta es convida a l'espectador a reflexionar sobre les alternatives, els múltiples punts de vista, d'un projecte sense intermediaris. Les altres exposicions que ha dissenyat el grup són Quiero ser i Los sueños rotos.


Conjunt de vaixells que es van deixar flotar al llac de la Ciutadella

diumenge, 5 de febrer de 2012

El centre cultural Can Fabra acull una exposició de fanzines des dels 80 fins ara

El centre cultural Can Fabra, situat a la biblioteca de Sant Andreu, acull fins al 3 de març l'exposició Fanzines: Art Fotocopiat. Dels anys 80 fins ara. especialment inspirada en les publicacions alternatives d'influència mod i dedicades a la música Soul. 

Aquesta petita exposició ha estat creada per Miqui Puig, cantant i tertulià, a partir de la seva col·lecció personal de fanzines, els quals ell descriu com a publicacions fetes per fanàtics d'una temàtica (fan's magazine) poc comercial i que mai sol ser remunerada. En el seu cas, els seus interessos anaven lligats amb el moviment mod, moviment social nascut als anys 60 que seguia la música jazz; i la música soul.Observant-los podem veure l'evolució dels primers fanzines dels 80 fets amb màquina d'escriur, fins a l'última vitrina on se'ns presenten els exemplars més nous ja directament publicats a la xarxa.

Exemples de publicacions dels 80' com ara Disco 2000 o Punky Girl


El més remarcable de l'exposició són les explicacions que Miqui Puig fa en primera persona sobre els elements exposats, ja que, a part de que són de la seva col·lecció privada, molts d'ells van ser pròpiament editats i dissenyats per ell i altres amics seguidors d'aquestes corrents. Entre ells trobem títols com: Recto, Honesto y Correcto; Sólo para tus ojos; Punky Girl o Club Negre, una de les poques publicacions sobre soul editades en català. 

L'ex integrant de la banda Los Sencillos i propietari de la col·lecció farà una xerrada al mateix Can Fabra emmarcada en la temàtica de "l'art imprès" el 29 de febrer a les 19:00h, tres dies abans del tancament de l'exposició. 

Exemples de fanzines des dels 80' fins a l'actualitat per agafar amb prèstec bibliotecari





dijous, 2 de febrer de 2012

La Farinera del Clot inaugura “Les xarxes del desig”


L'estàtua principal, fabricada amb tècnica làser
Aquesta tarda s’ha obert al públic l’exposició dels artistes catalans Luís Díaz i Pep Montserrat Martí al Centre Cultural de La Farinera del Clot entre l’expectació d’una quarantena de persones. L'obra, que estarà disponible des d’avui fins el proper dia 25 de febrer, pretén representar l'efecte social de la informació massiva i les seves conseqüències en el comportament humà.

La instal·lació està dividida en tres parts. En la primera els espectadors troben un projector que representa l’arribada d’informació enganyosa; en la segona, tres pantalles que mostren l’anàlisi social dels missatges rebuts i, per últim, la gran estàtua que simbolitza la consciència. “Volíem plasmar que d’alguna manera tothom té les eines per decidir que és el millor, malgrat aquestes onades d’informació destructiva, la intenció és transmetre un missatge positiu”, remarquen els creadors.

Els assistents d'aquesta tarda han quedat molt satisfets amb el que han vist, "és original i et fa reflexionar, val la pena". Aquesta és la segona oportunitat que tindrà el públic de veure “Les xarxes del desig”, una exhibició artística completament gratuïta que ja va ser present el desembre passat a l’Espai Jove “Kesse” de Tarragona durant quatre setmanes. 



Pintures a l'oli al Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart"

Entenem que potser cal una explicació de tot això. Idees confuses, pluja d'opinions, anys que trontollen. En un intent de mostrar art arternatiu; presentem la nostra proposta que avui comença amb l'expressió d'una dissenyadora de moda que sempre ha fugit a través de la seva passió per la pintura. Un recorregut pels racons expressius dels centres cívics de la ciutat de Barcelona
  
De dimensions diminutes però vibracions enèrgiques. Carmen Montero exposa una col·lecció de pintures a l'oli de l'1 al 28 de febrer al centre cívic Joan Oliver "Pere Quart" del barri les Corts. És cert, només hi trobem petits tastos i se'ns fa caòtica la distribució i la barreja escollida; una mostra que es perd entre anuncis de tallers, d'obres de teatre o d'ofertes variades.

Les parts són clares: art digital, pintures a l'oli, fotografia, gravats. Cadascuna amb el seu encant femení. Rostres dibuixats entre tristos i melancòlics de dones blanques acolorides amb teixits -collages explicats amb una llegenda de quadradets de roba-. Es palpa la seva professió. Mirades que et recorden instants on tu has sentit allò. Un dolor calmat amb colors dolços i suaus, pàl·lids.

Tant les fotografies com els gravats són en blanc i negre, però mentre les primeres són directes i contundents; són realitat. Els segons només busquen la intuïció difuminada; són eteris. De la mateixa manera que els quadres anteriors, aquests transmeten serenor i delicadesa, tot i que hi podem arribar a sentir un bri de por o de misticisme. 

Penjats com en un aparador, les parets es vesteixen amb una línia artística ben curiosa i inquietant.