dimecres, 14 de març de 2012

La Universitat Lliure La Rimaia inaugura una exposició sobre enganxines polítiques des dels 80' fins avui

La Universitat Lliure la Rimaia va inaugura ahir l'exposició "La lluita s'enganxa: enganxines polítiques des dels anys 80". L'exposició forma part d'una colecció privada i compta amb la col·laboració del centre social La Rimaia.

L'exposició té com a objectiu presentar l'evolució de les enganxines polítiques com a element reivindicatiu que encara té cabuda en els nostres dies i que continua sent utilitzat com a instrument de propaganda política. A la mostra se'ns presenten ordenades per temàtiques que passen per diferents temàtiques com ara la independència, l'alliberament de presos, el gènere o l'anarquisme i l'autogestió.

"La lluita s'enganxa" podrà ser visitada fins el proper divendres 16 de març i només estarà oberta per tres dies fins a les 22:00h.

Universitat lliure la Rimaia

Calendari d'activitats de la Rimaia




dilluns, 12 de març de 2012

El Centre Cívic Matas i Ramis inaugura l'exposició "Íntim"


Els assitents a la inauguració comentant les obres de la mostra
L'exposició "Íntim" dels pintors catalans Lídia Sainz i Josep Cortés ha quedat inaugurada aquesta mateixa tarda al Centre Cívic Matas i Ramis d'Horta-Guinardó davant l'expectació d'una vintena de persones. Els artistes han presentat una col·lecció de pintures i collage que estarà oberta al públic fins el proper 24 de març.

La mostra compta amb un total de 13 obres de tots dos artistes. "Amb aquesta exposició volem expressar els diferents estats de la matèria que són a la natura i a l'esperit, per poder arribar a transformar la realitat canviant, sigui en forma d'al·legoria o d'abstracció", afirmen.

La col·lecció està formada per obres molt diverses, des de quadres que rememoren el dia de la mort de Jonh Lenon fins a homenatges pictòrics que recorden a les víctimes catalanes del camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen. "Cada quadre té la seva història, però el conjunt vol mostrar els nostres pensaments més íntims, per això es diu així l'exposició", confessa un dels autors, Josep Cortés.

Quadre sobre el dia de la mort de Lenon
Homentage a les víctimes catalanes de Mauthausen

Els assistents a la inauguració d'aquesta tarda han quedat molt sorpresos i satisfets amb l'exposició, tot i que alguns han afirmat que "no entenem gaire el significat de les obres". Aquesta és la primera vegada que el públic pot gaudir d'aquest recull de quadres.











diumenge, 11 de març de 2012

Can Felipa comença un taller d'intrusisme visual emmarcat en l'exposició "Àmbits d'intrusió"

Entrada a l'exposició /Maria Corrales

Jorge Luis Marzo (antropòleg, Historiador de l’Art i professor a l’escola Elisava/UPF) va començar aquest dissabte el taller d’intrusisme visual a Can Felipa. L’objectiu d’aquesta pràctica és el de concebre i produir art fora de l’espai codificat que suposen les galeries. És a dir, una reflexió sobre com l’espai ens afecta a l’hora de consumir art. Les sessions es duran a terme els dissabtes 10, 17 i 24 de març d’11 a les 14h al centre cívic.

Aquest taller s’emmarca dins de l’exposició “Àmbits d’intrusió” la qual també pretén reflexionar sobre com l’art i les imatges (o el poder) s’endinsen en les nostres vides repercutint-nos socialment. Set artistes conformen la mostra sota un mateix tema, però amb objectius i enfocaments diferents.


Part de l'exposició a través d'elements audiovisuals per Raquel Friera /Maria Corrales

Raquel Friera pretén “explorar els mecanismes de poder que controlen i articulen l’experiència” sobretot a través els dispositius. Cristina Garrido se centra en la producció de mercaderies i en com el capitalisme atorga valor afegit als objectes. Núria Güell està interessada en “detectar els abusos permesos per la legalitat establerta”. Aquesta llista la completen Carlota Polo, Antònia del Río i Leonor SerranoRivas.

El comissariat ha estat dut a terme per Álvaro de los Ángeles i es podrà visitar fins el 31 de març.

Can Felipa
Bloc de Jorge Luis Marzo

dissabte, 10 de març de 2012

El Centre Cívic de Sant Andreu acull una exposició fotogràfica sobre homosexualitat i la transsexualitat

El Grup d’Amics Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals ha reunit les fotografies guanyadores del VIIè concurs fotogràfic GAG-LGTB per exposar-les al Centre Cívic de Sant Andreu.


Manifestant a favor de la resistència transsexual /Maria Corrales

L’exposició fa un intent per conscienciar a la població sobre la problemàtica que pateixen aquestes persones dins la societat. A més, a través de desciure les diferents postures i instants és pretén acostar l’espectador a la realitat de la comunitat i aconseguir una normalització dins la societat.

Lesbiana defensant la compatibilitat amb el cristianisme/ Maria Corrales

La fotografia premiada de l’edició va ser la de A DOS PASOS DE MI REALIDAD d’Alejandro Pérez que encapçala el cartell de l’exposició. La mostra es podrà visitar fins al 29 de març.

Cartell de l'exposició amb la fotografia guanyadora del concurs



divendres, 9 de març de 2012

El Centre Cívic Parc Sandaru inaugura l'exposició sobre gènere Luna Llena

El Centre Cívic Parc Sandaru va inaugurar ahir l'exposició d'Art Contemporani Luna Llena sobre tamàtica de gènere coincidint amb el dia de la dona treballadora. L'exposició va a càrrec dels autors Florencia Aliberti, Jesús Pedro Pacheco Mariscal, Susana Alonso i Kilomba els quals intenten buscar una reflexió sobre els estereotips que rodegen el gènere.

Obra de Kilomba exposada a Luna Llena /Maria Corrales

La inauguració és va dur a terme ahir a les 8 de la tarda i va comptar amb la música del Dj Travel Cook que complementava la seva actuació amb projeccions vàries també sobre la problemàtica de gènere. Tot aquest conjunt d'arts i l'exposició en concret pretenen anar més enllà dels clixés atribuïts a la dona i traspassar els límits preconcebuts.

Obra de Florencia Aliberti exposada a Luna Llena /Maria Corrales


Les diferents tècniques utlitzades per a aquesta funció van des del collage fins al dibuix tradicional, però totes pretenen fer arribar un missatge sota un tema comú. Durant aquests dies s'han engegat diversos espais relacionats amb la temàtica de gènere per commemorar el 8 de març com la que s'inaugura avui al Centre Cívic La Farinera (el Clot). L'exposició Luna Llena es podrà visitar fins al 29 de març. 

Obra de Susana Alonso exposada a Luna Llena /Maria Corrales

dijous, 8 de març de 2012

Jorge Luis Marzo: “Som cecs perque veiem imatges”




Jorge Luis Marzo (Barcelona, 1964) és historiador de l’art i antropòleg, curador d’exposicions, escriptor i professor de l’Escola Elisava/Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. A més a més, és autor de llibres com ¿Puedo hablarle con libertad,excelencia? Arte y poder en España des de 1950 (2010)Art modern i Franquisme, Fotografía y activismo social(2006), o, Planeta Kurtz (2002). Actualment es troba fent un taller d’Intrusisme visual a Can Felipa en relació amb l’exposició Àmbits d’intrusió que presenta el centre cívic. 


Com ens afecten les imatges?
Les imatges són a tot arreu, de fet, som cecs per que veiem imatges. Abans les imatges eren un reflex de la realitat, actualment, la realitat es constitueix només a través d’imatges.
El problema és la imatge artística. L’obra d’art no és res més que explorar l’entorn que tens per revelar la relació secreta de les coses. Això només es pot fer a través de la imaginació, no de la fantasia. I la imaginació és conflictual; has de revelar el que precisament les imatges no et deixen veure. Però, la majoria de la gent reconeix l’art en unes claus ridícules. Als nens els ensenyen a ser sensibles, i, en realitat, l’artisticitat recau en l’entorn; qualsevol cosa que tu posis en un context artístic esdevindrà art.

Així doncs, l’espai ens delimita?
Si t’hi fixes, als museus, la gent adopta tot un comportament institucional i actua com a l’església. Això neix al s.XIX les galeries aristocràtiques van veure’s afectades per la revolució i els museus de cop i volta van obrir les seves portes a tota la ciutadania, convertint-los en el seu temple. Les elits ho fan perque la gent “aprengui”. Aprengui a que? A comportar-se apropiadament davant de l’obra d’art. Per tant, el que fan els museus és disciplinar l’espectador a l’hora de consumir art. Davant d’una obra tu intentes identificar el per què és tan bo, però la gent no ho sap; li diuen que interpreti ella, i, per tant, es desmotiven perque no tenen cap criteri d’interpretació. Per això només un 8% dels espanyols van als museus, i, precisament un 8% dels espanyols són els que es dediquen a l’art i la cultura. Per tant, qui va als museus?

De qui és culpa?
Jo no sóc dels que penso que qui no entén l’art contemporani és “gilipolles”. El que crec que s’ha disciplinat molt a la gent a l’hora de consumir material artístic i que no poden entendre una altra sensibilitat artística que no vingui autoritzada i tutoritzada pels experts.

Què es pot fer, doncs?
No podem esperar que la gent vingui als museus. La pregunta és, com puc fer que la gent pugui retrobar-se amb sentiments, actituds prèvies, al fet de pensar que només es pot consumir art en un espai codificat? Com puc aconseguir reaccions diferents? Doncs sortint! Infiltrant-nos a la premsa, la radio, la televisió, sortint al carrer; a l’espai públic. Infiltrats en uns codis que no són els naturals de l’art serem capaços de provocar determinades reaccions. Un exemple és el que va fer Orson Wells amb La guerra dels móns.

S’està fent actualment això?
Sí, un exemple és un artista valencià que m’encanta. A l’any 82, ell es va vestir de captaire, es va amagar la cama com si no en tingués, i es va omplir el forat amb una pota de pernil amb el mitjó i la sabata. Quan es va posar a demanar diners la gent no li feia ni cas. Es va posar a cridar fort, i, “ni puto cas”. De cop i volta es treu la cama, treu un ganivet i comença a agafar-se trossos de la cama. Un guàrdia civil es va desmaiar. Això ho feia al teatre i tothom reia.
El taller el volem conduir així, intentant aproximar-nos a experiències artístiques no codificades des d’un punt de vista espais.

dimecres, 7 de març de 2012

"Veure els teus quadres penjats ja és una satisfacció"

Les il·lustracions infantils, una de les seves passions
Han passat ja 9 anys des de la seva primera exposició. Ara, més de 12 contemplen la carrera pictòrica de la Teresa Blasco. Il·lustradora i dissenyadora gràfica, dibuixa perquè és el que més li agrada. La seva obra recull pintures de viatges, il·lustracions infantils i, ara, és el torn de les cançons i les dones a la seva última mostra al Centre Cívic Vil·la Florida.

Quina explicació té el títol “Cansiones para una dama”?
Tot ve d’una cançó de l’Albert Pla. Em vaig inspirar en una de les seves lletres que exactament diu “cansiones”. I per una dama, perquè totes les il·lustracions són un homenatge a la figura de la dona.


És la primera vegada que la música inspira una exposició d’obres teves?

Sí, és la primera vegada. Tot va sorgir d’un projecte comú amb uns amics, que vam decidir fer aquesta exposició des de tres disciplines diferents: il·lustració, tèxtil i instruments inspirats en aquestes cançons. Va ser una gran experiència.

Per què aquests artistes, com per exemple Albert Pla i Javier Krahe? Hi tens alguna “connexió” especial?

A mi sempre m’ha agradat molt treballar amb música i creia que els cantautors podien aportar-me molt pel fet que les seves lletres sempre tenen un missatge especial. Pel que fa els autors, els he escollit per admiració, algun record relacionat amb una cançó seva... res d’especial.
A part d’il·lustradora també ets dissenyadora gràfica. Fins a quin punt t’influeix això en les teves pintures?
 Malgrat que les dues feines són molt diferents, els conceptes estan molt lligats. Està clar que per fer les meves il·lustracions tinc molt en compte els recursos a nivell de composició, d’equilibri i estètica.


Al teu web hem vist que també tens il·lustracions infantils i de viatges. Te’n quedes amb alguna en particular?
Cada temàtica té la seva història. Personalment la il·lustració infantil m’encanta, perquè s’hi poden amagar molts missatges i mostrar un món (el dels nens) que és a vegades més maco que el real.
Creus que la feina de l’Ajuntament a nivell de promoció de les exposicions és suficient? Es pot fer més pels artistes menys coneguts?
Crec que els Centres Cívics fan una molt bona feina, fenomenal a l’hora de lligar moltes disciplines en un únic espai. Per part de l’Ajuntament no sabria dir-te, amb la situació econòmica que hi ha avui dia no crec que puguin aportar més recursos.
Ets sents reconeguda per la teva feina o aspires a tenir el reconeixement de les exposicions més mediàtiques?
No m’ho plantejo, quan pinto ho faig per gust i sense pensar en les exposicions en sí. També és veritat, però, que a partir d’aquestes he tingut algun tipus d’encàrrec i he fet molts contactes. A nivell personal, veure els teus quadres penjats ja ha de ser una gran satisfacció.
Internet és la teva millor plataforma a l’hora de promocionar-te entre els teus seguidors o prefereixes altres mètodes?
Tinc la meva pàgina web, però no estic immersa en el món de les xarxes socials, em fa una mica de “mandra”. Personalment, em funciona molt bé el boca a boca entre amics, contactes... em decanto per aquest tipus de propaganda.


Centre Cívic Vil·la Florida

Albert Pla

Javier Krahe


Les exposicions "Materia Primera" i "Recerca de Territoris" es podran veure fins el 30 de març a Casa Elizalde

El centre cívic Casa Elizalde de l'Eixample acull del 6 al 30 de març les exposicions del sevillà Manolo Gómez i del francès d'origen espanyol Manuel Ruiz Vida. El primer artista mostra "Materia Primera", una reflexió sobre les formes de figuració i abstracció a la sala Montserrat Roig. El segon, s'explica a sí mateix a la sala Carme Biada a través de "Recerca de territoris".

Ambues obres pictòriques s'inclouen en l'"etiqueta" art contemporani. Manolo Gómez usa el collage no figuratiu per expressar-se i fusionar la pintura amb la vida i l'experiència personal. A més a més, convida voluntàriament a l'espectador a fer un viatge introspectiu perquè revisi les seves memòries. En els seus quadres no s'hi identifica cap objecte del món real però cadascú hi pot trobar un vincle o coincidència amb espais personals.
Collage de Manolo Gómez


Alhora, Manuel Ruiz Vida usa un model, un objecte, que deixa d'existir en el moment en què l'autor juga a la desfragmentació i la reinterpretació d'aquest. La major part són pintures a l'oli on es plasma el qüestionament de la matèria, la superfície dels objectes i la percepció del quadre.

Els dos artistes han gaudit de molta activitat en el seu àmbit. Han exposat de manera col·lectiva i individual. Manolo Gómez ha ensenyat el seu art bàsicament a Espanya i en concret en galeries de Barcelona, on va fixar la seva residència l'any 1971. Per altra banda, Manuel Ruiz Vida compta amb exposicions arreu d'Europa -França, Bèlgica, Alemanya o Holanda- també ha escrit alguns articles sobre les seves col·leccions i ha publicat en algunes revistes franceses i angleses.


 


Txema Berruga: “Des de la primera exposició en un centre cívic ja no he parat”


Ja du un bagatge de disset exposicions. Llicenciat en disseny gràfic però absorbit per les caricatures, el barceloní Txema Berruga mostra el seu art amb il·lusió arreu on li ofereixen un espai. La major part dels retrats exageren personatges de l'àmbit de la cultura -cinema, literatura, pintura-, però també en podem trobar sobre polítics o esportistes.

Una exposició ambulant viatja amb en Txema Berruga, un caricaturista de llapis a ordinador...
De nen ja feia caricatures de companys, de professors. És el que més m'apassiona i sempre se m'ha donat millor. Es neix amb això, no es pot explicar

Com escull els personatges?
M'encanta el cinema i la cultura en general. La majoria de les caricatures són d'actors i directors o pintors, escriptors, etc. No hi ha una raó clara per la qual escullo els personatges; tots són del segle XX i molts guarden algun vincle amb l'actualitat. D'aquests, n'agafo una fotografia o aturo la seva imatge a la televisió, en faig el dibuix i després hi afegeixo color per ordinador.
Txema Berruga i les seves caricatures a l'exposició del centre cívic Collblanc-La Torrassa de l'Hospitalet

S'ha queixat mai algú?
No, no busco ofendre ningú i mai he tingut problemes en aquest sentit. És més, hi ha gent que quan coneix la meva feina em fa algun encàrrec, ja sigui d'ells mateixos o d'algú famós, i sempre queden molt contents.

Amb qui es va posar en contacte per fer la primera exposició al Centre Cívic Collblanc-La Torrassa de l'Hospitalet?
Va ser un company que treballava a l'empresa amb mi. A ell li van oferir una plaça de feina en aquest Centre Cívic i em va proposar de fer una exposició. Les caricatures són un art curiós i divertit i tenen molt bona acceptació entre el públic. Això va ser el gener de 2010, m'hi vaig llençar i el dia que vam inaugurar a l'Hospitalet ja em van sortir ofertes d'exposar per tot l'any; en vaig fer deu.

Creu que els Centres Cívics són un bon lloc per donar-se a conèixer?
Jo em pensava que l'exposició a l'Hospitalet seria la primera i única, però aquell dia hi va haver molt de moviment i ja vaig sortir a la ràdio i la televisió d'allà i també a l'Info-k de TV3. Vaig quedar realment sorprès. Mai m'he fet gaire publicitat, tot ha anat sorgint pel boca orella. Crec que els centres cívics, així com d'altres espais culturals, són un bon espai per exposar perquè hi ha molta activitat i és fàcil que es mirin les exposicions. Des de llavors ja no he parat. 

CARICATURART, sobre artistes, al centre cívic
Convent de Sant Agustí


L'objectiu de les exposicions és vendre?
Una mica sí. En algunes he venut bastant però sé que no em puc dedicar a això professionalment. Des de sempre he fet caricatures i mai fins fa dos anys m'havia decidit a mostrar-les. Ara començo a recollir els fruits de tan treball.

Només caricatures?
No, he tocat moltes coses però evidentment les caricatures són el que més m'agrada, ja tinc més de 100! i sempre faig canvis d'una exposició a una altra.Tot i així, a la carrera em vaig especialitzar en disseny gràfic i com a freelance he treballat per moltes marques -Kas, Budweiser, Banc Sabadell,...-. Faig des d'”storyboards” a il·lustracions finals i ja m'han encarregat tres portades de llibres.

Enguany ja ha fet dues exposicions. Ara què vindrà?
Ara molta feina. Fins i tot he de refusar ofertes. D'aquí poc faré de jurat als premis Assupció Moncunill per presos  de Centres Penitenciaris i del 3 al 20 de maig seré a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet. M'agradaria exposar a Can Felipa però sembla ser que busquen un art més abstracte, més “modernillo”. També m'he de renovar i per això em balla la idea de començar a caricaturitzar escenes de pel·lícules. Després ja veurem, el secret com ja he dit és buscar llocs amb molt de moviment i fer-te veure.

Notícia a La Vanguardia de la publicació d'un llibre amb dibuixos de Txema Berruga

Contacta amb en Txema Berruga a txeberes2000@yahoo.es


video
                               Mostres de les caricatures de Txema Berruga

divendres, 2 de març de 2012

La inauguració de "Cansiones para una dama" es posposa fins dilluns dia 5

Il·lustració d'una de les obres de l'exposició
L'exposició "Cansiones para una dama" de Teresa Blasco no s'inaugurarà fins dilluns de la setmana que ve i serà muntada avui mateix, segons ha pogut saber aquest bloc. L'exhibició pictòrica no va obrir les portes finalment ahir tal com estava previst a l'agenda del Centre Cívic Vil·la Florida, del districte Sarrià-Sant Gervasi. 

La pintora i il·lustradora catalana ja mostrava els seus dubtes fa uns dies en declaracions a aquesta pàgina: "Gairebé segur que ho prepararé tot divendres, he de parlar amb el centre per confimar que no hi hagi problemes".

"Cansiones para una dama" és un recull d'il·lustracions de cançons d'artistes com Albert Pla, Javier Krahe o Silvio Rodríguez en què la protagonista és sempre la dona.


Teresa Blasco


dimarts, 28 de febrer de 2012

"La feina que fan Centres Cívics com el Guinardó és molt important""

Perfil de Bellés al seu lloc web
Fa dos anys que l'Albert Bellés va iniciar un camí de no retorn i es va endinsar en les profunditats de l'univers pictòric. Aquest badaloní de 29 anys, en només 24 mesos, ha vist com les seves obres eren exposades en més de 9 exhibicions, una bona xifra pel moment actual. Parlem amb ell una estona per entendre millor el significat de la seva obra més actual i per conèixer la seva opinió sobre l'art de menys renom.

- Per què “Creacions del món hermètic”?

El concepte "món hermètic" ve de les creences filosòfiques i religioses d'un dels pares de l'Alquímia, Hermes Trimegisto, que ens explica com és de difícil endinsar-se en les qualitats reals de les coses. Un món que sabem que existeix però que no veiem, un món interior tan humà com natural.

- A la teva exposició hem vist animals, cares intrigants, poemes, paisatges del més estil oníric... Podem ajuntar tot això en un concepte únic? Què volies expressar?

Cada pintura té una història, una tècnica i un concepte personal diferent. Però totes van en la mateixa direcció, que és mostrar la meva percepció de les coses. No et pots quedar només amb allò que veus. 

- Què té aquesta exposició d’especial que no puguem veure en altres obres d’Albert Bellés?

Porto dos anys en actiu en el món de la pintura i aquesta exposició és, simplement, una mostra de tot aquest temps de treball.


- Creus que l’Ajuntament fa prou per promocionar artistes com tu que exposeu als Centres Cívics de la ciutat?

No ho sé, és un tema que desconec, però crec que les persones que hi treballen fan el que poden amb els recursos que tenen. Personalment em vaig quedar molt sorprès de l'organització del “Stripart” que es va fer el centre Guinardó aquest estiu.

- Què es podria fer per millorar la difusió i posar-vos a l’alçada de grans centres cultura com el CCCB, per exemple?

Hi ha centres, com el CCCB, que gràcies a una inversió més alta i la situació geogràfica (està al costat del MACBA) ho tenen més fàcil per promocionar-se. Però crec, com he dit abans, que la feina que fan centres com el Guinardó és molt important.

- Hi ha alguna raó que expliqui el perquè alguns artistes celebren inauguracions especials per obrir al públic les seves exposicions i d’altres no? No creus que això millora la “posada en escena”?

Cada artista és diferent. Normalment intento fer inauguració, però hi ha llocs on no cal fer-ne. S’han de tenir molts factors en compte ja que avui dia els mitjans digitals han facilitat la promoció de l'artista en l’apartat publicitari i l’econòmic. Per la meva experiència, ha anat més gent a les meves exposicions gràcies a Internet que no pas per les inauguracions.


dissabte, 25 de febrer de 2012

“Els rols i la mare que els va parir”, un crit contra els prejudicis socials sexistes

Amb l'eslògan “rols que ens etiqueten... rols que ens discriminen” el Grup 3-D va inaugurar ahir al centre cívic Casinet d'Hostafrancs un muntatge que busca la reflexió individual de l'espectador. La mostra masculina i femenina, el gran quadre, es podrà veure al passadís d'entrada del recinte fins l'11 de març. L'obertura es va completar amb una breu performance i posterior explicació realitzada per les mateixes autores de l'obra.

Anna Bafalluy, Anna López i Montse J.Sorribes, les artistes, han dissenyat l'escultura amb l'objectiu de denunciar el pes dels rols socials i culturals. Han recopilat un conjunt de frases fetes que tothom ha sentit alguna vegada a la vida i les han plasmat en forma de bafarades que surten de dues figures gegants, com si es tractés d'un còmic.

Per exemple, al noi se li associa duresa i masculinitat, personalitat i caràcter. En canvi, per a la noia es pressuposa fragilitat, submissió i preocupació per l'aparença física. Segons afirmen les components del Grup 3-D, si els nens i nenes compleixen aquesta conducta seran feliços i triomfaran a la vida. És a dir, l'educació, el pes de la tradició, limita la llibertat de cadascú.

Les dues figures del gran quadre (una vitrina) són de fusta i estan pintades: blau pel nen i rosa per la nena emfatitzant així altre dels tòpics. A darrere se'ls projecta una ombra que simbolitza el gruix de la pressió social que els condemnarà de per vida.

Com afirma la mateixa explicació de les participants del Col·lectiu d'Artistes de Sants: “les persones que han volgut sortir del seu rol han hagut de lluitar, amb molt de coratge, per trencar el motlle en què han estat etiquetades per la societat i que se'ns posa quan naixem”.



dijous, 23 de febrer de 2012

"Creacions del món hermètic", nova exposició al Centre Cívic Guinardó

L'exposició de pintura "Creacions del món hermètic" ha estat oberta al públic aquesta tarda al Centre Cívic de Guinardó, on no s'hi ha celebrat cap inauguració especial tot i la visita d'una quinzena de persones. Les obres del pintor badaloní Albert Bellés estaran exposades fins el proper dia 6 de març.

La mostra està instal·lada a la Sala Jaume Valor, una habitació rectangular amb dues columnes al centre on s'hi troben penjats dos dels quadres de l'exhibició pictòrica, que compta amb un total de 15 pintures.

Algunes de les pintures més destacades de l'exposició


Aquesta és la segona vegada que Bellés presenta aquesta col·lecció de pintures en una exposició pública, ja que la primera vegada va ser el passat mes d'abril a La casa del Poble de Blanes.



dimarts, 21 de febrer de 2012

Montse Ortega presenta “Murs amb valor afegit” al centre cívic Cotxeres Borrell

Avui s'ha inaugurat l'exposició sobre fotografies analògiques, digitals i collage al centre cívic Cotxeres Borrell de l'Eixample, prop del Paral·lel. La breu mostra de l'alumna de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IFEC), Montse Ortega, es podrà visitar fins el dissabte 3 de març.

L'espai habilitat, just a l'entrada del centre cívic, està clarament fragmentat en dues parts. Podríem assegurar que l'organització divideix el conjunt entre imaginació etèria i realitat actual. Convida a la reflexió.

La part esquerra, àmplia i oberta, conté quadres amb fotografies, impreses en teles, de murs amb quadres més petits on s'hi observen cares superposades. Aquestes merament suggereixen un mig somriure. També hi ha llenços amb dos nivells d'imatges de maons.
Cel i parets. Rostres amagats potser rere les parets.


Per altra banda, la part dreta, que s'amaga rere un envà gruixut, està formada per una paret amb fotografies de vistes de Barcelona. Les diferents perspectives, totes agafats des del cel i protagonitzades per masses d'edificis, es presenten sota la següent frase, en català i castellà, d'un autor força conegut:

L'infern dels vius no és una cosa que serà, n'hi ha un, és aquell que hi és ja aquí, l'infern que habitem tots els dies, que formem estant junts. Dues maneres n'hi ha de no patir-lo. La primera és fàcil per a molts: acceptar l'infern i tornar-se'n part fins el punt de no veure'l més. La segona és perillosa i exigeix atenció i aprenentatge continus: buscar i saber conèixer qui i què, enmig de l'infern, no és infern, i fer-lo durar i donar-li espai.

Les ciutats invisibles, Italo Calvino

Barcelona com es veu. La pregunta és: com la veiem cadascú de nosaltres?


Amb aquest recorregut, Montse Ortega denuncia l'oblit, la invisibilitat i la buidor dels edificis de la ciutat que s'erigeixen i desapareixen sense pensar en el seu valor. Per això, proposa l'experiència d'acolorir les parets amb “Murs amb valor afegit” i reivindica el graffit com a forma qüoditiana d'expressió urbana.


 

divendres, 17 de febrer de 2012

“Proyecciones del Pulso” exposa escultura en moviment al Convent de Sant Agustí

Els diferents artistes que col·laboren al grup Proyecciones del Pulso mostren la seva col·lecció d'escultura en moviment Barquitos al Centre Cívic Convent de Sant Agustí a Ciutat Vella. L'exposició es va inaugurar ahir al vespre i es podrà veure fins l'11 de març.

L'obra va començar el 17 de setembre de 2011 quan es van deixar anar 119 petits vaixells de fusta al llac del parc de la Ciutadella, on es troba l'escultura el Desconsol de Josep Llimona. Els autors d'aquests són exactament 100 dibuixants convidats de diferents països del món entre els quals hi trobem França, Argentina, Estats Units, Brasil, Perú, Portugal, Uruguai, Espanya, Rússia o Japó.

Els vaixells fan dos pams de llargada aproximadament; d'aquests vehicles s'alça una vela quadrada que conté els dibuixos de cada artista. El títol de l'obra sumat al nom del col·lectiu d'artistes és l'explicació del que succeeix amb els objectes quan es deixen anar a l'aigua: la gent els impulsa i aquests tracen línies indefinides que culminen amb la decisió del vent.

Al Centre Cívic Sant Agustí no només s'hi poden trobar exposats els vaixells sinó que també hi ha una projecció audiovisual del moment quan es van deixar anar al llac aquestes joguines de fusta.

El grup d'il·lustradors, fotògrafs i realitzadors de vídeo contemporanis que conforma "Proyecciones del pulso" es dedica a idear, crear i realitzar breus intervencions visuals a la via pública basant-se en una proposta temàtica concreta. A partir d'aquesta es convida a l'espectador a reflexionar sobre les alternatives, els múltiples punts de vista, d'un projecte sense intermediaris. Les altres exposicions que ha dissenyat el grup són Quiero ser i Los sueños rotos.


Conjunt de vaixells que es van deixar flotar al llac de la Ciutadella

diumenge, 5 de febrer de 2012

El centre cultural Can Fabra acull una exposició de fanzines des dels 80 fins ara

El centre cultural Can Fabra, situat a la biblioteca de Sant Andreu, acull fins al 3 de març l'exposició Fanzines: Art Fotocopiat. Dels anys 80 fins ara. especialment inspirada en les publicacions alternatives d'influència mod i dedicades a la música Soul. 

Aquesta petita exposició ha estat creada per Miqui Puig, cantant i tertulià, a partir de la seva col·lecció personal de fanzines, els quals ell descriu com a publicacions fetes per fanàtics d'una temàtica (fan's magazine) poc comercial i que mai sol ser remunerada. En el seu cas, els seus interessos anaven lligats amb el moviment mod, moviment social nascut als anys 60 que seguia la música jazz; i la música soul.Observant-los podem veure l'evolució dels primers fanzines dels 80 fets amb màquina d'escriur, fins a l'última vitrina on se'ns presenten els exemplars més nous ja directament publicats a la xarxa.

Exemples de publicacions dels 80' com ara Disco 2000 o Punky Girl


El més remarcable de l'exposició són les explicacions que Miqui Puig fa en primera persona sobre els elements exposats, ja que, a part de que són de la seva col·lecció privada, molts d'ells van ser pròpiament editats i dissenyats per ell i altres amics seguidors d'aquestes corrents. Entre ells trobem títols com: Recto, Honesto y Correcto; Sólo para tus ojos; Punky Girl o Club Negre, una de les poques publicacions sobre soul editades en català. 

L'ex integrant de la banda Los Sencillos i propietari de la col·lecció farà una xerrada al mateix Can Fabra emmarcada en la temàtica de "l'art imprès" el 29 de febrer a les 19:00h, tres dies abans del tancament de l'exposició. 

Exemples de fanzines des dels 80' fins a l'actualitat per agafar amb prèstec bibliotecari





dijous, 2 de febrer de 2012

La Farinera del Clot inaugura “Les xarxes del desig”


L'estàtua principal, fabricada amb tècnica làser
Aquesta tarda s’ha obert al públic l’exposició dels artistes catalans Luís Díaz i Pep Montserrat Martí al Centre Cultural de La Farinera del Clot entre l’expectació d’una quarantena de persones. L'obra, que estarà disponible des d’avui fins el proper dia 25 de febrer, pretén representar l'efecte social de la informació massiva i les seves conseqüències en el comportament humà.

La instal·lació està dividida en tres parts. En la primera els espectadors troben un projector que representa l’arribada d’informació enganyosa; en la segona, tres pantalles que mostren l’anàlisi social dels missatges rebuts i, per últim, la gran estàtua que simbolitza la consciència. “Volíem plasmar que d’alguna manera tothom té les eines per decidir que és el millor, malgrat aquestes onades d’informació destructiva, la intenció és transmetre un missatge positiu”, remarquen els creadors.

Els assistents d'aquesta tarda han quedat molt satisfets amb el que han vist, "és original i et fa reflexionar, val la pena". Aquesta és la segona oportunitat que tindrà el públic de veure “Les xarxes del desig”, una exhibició artística completament gratuïta que ja va ser present el desembre passat a l’Espai Jove “Kesse” de Tarragona durant quatre setmanes. 



Pintures a l'oli al Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart"

Entenem que potser cal una explicació de tot això. Idees confuses, pluja d'opinions, anys que trontollen. En un intent de mostrar art arternatiu; presentem la nostra proposta que avui comença amb l'expressió d'una dissenyadora de moda que sempre ha fugit a través de la seva passió per la pintura. Un recorregut pels racons expressius dels centres cívics de la ciutat de Barcelona
  
De dimensions diminutes però vibracions enèrgiques. Carmen Montero exposa una col·lecció de pintures a l'oli de l'1 al 28 de febrer al centre cívic Joan Oliver "Pere Quart" del barri les Corts. És cert, només hi trobem petits tastos i se'ns fa caòtica la distribució i la barreja escollida; una mostra que es perd entre anuncis de tallers, d'obres de teatre o d'ofertes variades.

Les parts són clares: art digital, pintures a l'oli, fotografia, gravats. Cadascuna amb el seu encant femení. Rostres dibuixats entre tristos i melancòlics de dones blanques acolorides amb teixits -collages explicats amb una llegenda de quadradets de roba-. Es palpa la seva professió. Mirades que et recorden instants on tu has sentit allò. Un dolor calmat amb colors dolços i suaus, pàl·lids.

Tant les fotografies com els gravats són en blanc i negre, però mentre les primeres són directes i contundents; són realitat. Els segons només busquen la intuïció difuminada; són eteris. De la mateixa manera que els quadres anteriors, aquests transmeten serenor i delicadesa, tot i que hi podem arribar a sentir un bri de por o de misticisme. 

Penjats com en un aparador, les parets es vesteixen amb una línia artística ben curiosa i inquietant.