Entenem que potser cal una explicació de tot això. Idees confuses, pluja d'opinions, anys que trontollen. En un intent de mostrar art arternatiu; presentem la nostra proposta que avui comença amb l'expressió d'una dissenyadora de moda que sempre ha fugit a través de la seva passió per la pintura. Un recorregut pels racons expressius dels centres cívics de la ciutat de Barcelona.
Les parts són clares: art digital, pintures a l'oli, fotografia, gravats. Cadascuna amb el seu encant femení. Rostres dibuixats entre tristos i melancòlics de dones blanques acolorides amb teixits -collages explicats amb una llegenda de quadradets de roba-. Es palpa la seva professió. Mirades que et recorden instants on tu has sentit allò. Un dolor calmat amb colors dolços i suaus, pàl·lids.
Tant les fotografies com els gravats són en blanc i negre, però mentre les primeres són directes i contundents; són realitat. Els segons només busquen la intuïció difuminada; són eteris. De la mateixa manera que els quadres anteriors, aquests transmeten serenor i delicadesa, tot i que hi podem arribar a sentir un bri de por o de misticisme.
Penjats com en un aparador, les parets es vesteixen amb una línia artística ben curiosa i inquietant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada