 |
| Perfil de Bellés al seu lloc web |
Fa dos anys que l'Albert Bellés va iniciar un camí de no retorn i es va endinsar en les profunditats de l'univers pictòric. Aquest badaloní de 29 anys, en només 24 mesos, ha vist com les seves obres eren exposades en més de 9 exhibicions, una bona xifra pel moment actual. Parlem amb ell una estona per entendre millor el significat de la seva obra més actual i per conèixer la seva opinió sobre l'art de menys renom.
- Per què “Creacions del món hermètic”?
El concepte "món hermètic" ve de les creences filosòfiques i religioses d'un dels pares de l'Alquímia, Hermes Trimegisto, que ens explica com és de difícil endinsar-se en les qualitats reals de les coses. Un món que sabem que existeix però que no veiem, un món interior tan humà com natural.
- A la teva exposició hem vist animals, cares intrigants, poemes, paisatges del més estil oníric... Podem ajuntar tot això en un concepte únic? Què volies expressar?
Cada pintura té una història, una tècnica i un concepte personal diferent. Però totes van en la mateixa direcció, que és mostrar la meva percepció de les coses. No et pots quedar només amb allò que veus.
- Què té aquesta exposició d’especial que no puguem veure en altres obres d’Albert Bellés?
Porto dos anys en actiu en el món de la pintura i aquesta exposició és, simplement, una mostra de tot aquest temps de treball.
- Creus que l’Ajuntament fa prou per promocionar artistes com tu que exposeu als Centres Cívics de la ciutat?
No ho sé, és un tema que desconec, però crec que les persones que hi treballen fan el que poden amb els recursos que tenen. Personalment em vaig quedar molt sorprès de l'organització del “Stripart” que es va fer el centre Guinardó aquest estiu.
- Què es podria fer per millorar la difusió i posar-vos a l’alçada de grans centres cultura com el CCCB, per exemple?
Hi ha centres, com el CCCB, que gràcies a una inversió més alta i la situació geogràfica (està al costat del MACBA) ho tenen més fàcil per promocionar-se. Però crec, com he dit abans, que la feina que fan centres com el Guinardó és molt important.
- Hi ha alguna raó que expliqui el perquè alguns artistes celebren inauguracions especials per obrir al públic les seves exposicions i d’altres no? No creus que això millora la “posada en escena”?
Cada artista és diferent. Normalment intento fer inauguració, però hi ha llocs on no cal fer-ne. S’han de tenir molts factors en compte ja que avui dia els mitjans digitals han facilitat la promoció de l'artista en l’apartat publicitari i l’econòmic. Per la meva experiència, ha anat més gent a les meves exposicions gràcies a Internet que no pas per les inauguracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada